TrialGP
Acrònim | TrialGP |
---|---|
Categoria | Trial |
Àmbit | Internacional |
Entitat | FIM |
Precedents | C. H. Groutards: 1964 - 67 C. d'Europa: 1968 - 74 |
1a Temporada | 1975 |
Constructors | Montesa, Beta, Sherco, Vertigo, Yamaha, JTG, TRS |
Campió (2023) | Toni Bou |
Campió de constructors | Montesa |
Web oficial | www.fim-moto.com |
Darrera revisió: 15/03/2024 |
TrialGP és el nom amb què es coneix des del 2017 el Campionat del Món de trial a l'aire lliure. Anomenat oficialment FIM Trial World Championship i regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial. El campionat ha tingut diversos noms i formats al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a la fi de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975.
Historial[modifica]
Màster Internacional de Trial - Challenge Henry Groutards[modifica]
Edició | Any[c 1] | Campió | Motocicleta |
---|---|---|---|
I | 1964 | Don Smith | Greeves |
II | 1965 | Gustav Franke | Zündapp |
III | 1966 | Gustav Franke | Zündapp |
IV | 1967 | Don Smith | Greeves |
- ↑ L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[1]
Campionat d'Europa de Trial[modifica]
Edició | Any[e 1] | Campió | Motocicleta |
---|---|---|---|
I | 1968 | Sammy Miller | Bultaco |
II | 1969 | Don Smith | Montesa |
III | 1970 | Sammy Miller | Bultaco |
IV | 1971 | Mick Andrews | OSSA |
V | 1972 | Mick Andrews | OSSA |
VI | 1973 | Martin Lampkin | Bultaco |
VII | 1974[e 2] | Malcolm Rathmell | Bultaco |
- Notes
- ↑ D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
- ↑ L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.[2]
Campionat del Món de Trial[modifica]
- A 1 de gener del 2024
- ↑ Primera edició com a TrialGP.
Estadístiques[modifica]
- S'han considerat tots els resultats compresos entre el 1964 i el 2023.
Campions múltiples[modifica]
Pilot | Títols |
---|---|
Toni Bou | 17 |
Jordi Tarrés | 7 |
Dougie Lampkin | |
Yrjö Vesterinen | 3 |
Eddy Lejeune | |
Thierry Michaud | |
Don Smith | |
Adam Raga | 2 |
Martin Lampkin | |
Mick Andrews | |
Sammy Miller | |
Gustav Franke |
Títols per nacionalitat[modifica]
País | Total |
---|---|
Catalunya | 27 |
Regne Unit[n 1] | 17 |
Finlàndia | 4 |
França | |
Bèlgica | 3 |
Alemanya | 2 |
Estats Units | 1 |
Suècia | |
Japó | |
Total | 60 |
- ↑ S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
- ↑ «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].
- «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org, 2022. [Consulta: 7 gener 2022].
- «El trial al Web de la FIM» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2022. [Consulta: 7 gener 2022].
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TrialGP |
- Lloc Web oficial (anglès)
- Rànquing dels millors pilots de trial segons el web todotrial (castellà)