Tram de Barcelona
 | |
| Territori | Barcelonès i Baix Llobregat |
|---|---|
| Tipus servei | tramvia tren lleuger |
| Inauguració | 2004 |
| Longitud | 29,2 km |
| Línies | 6 |
| Estacions | 56 |
| Passatgers | 20,4 milions (2021) |
| Línies de la xarxa |       |
| Operador | Trammet |
| Autoritat | ATM Barcelona |
| Dades tècniques | |
| Vehicles | 41 Citadis 302 |
| Ample ferroviari | 1435 mm |
| Cotxeres i tallers | 2 |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona |        |
| Rodalia de Barcelona |   |
TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i que fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, conformat per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).
Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis i sumen 29,2 quilòmetres de longitud, sis línies, 56 parades, 11 intercanviadors i una flota de 41 tramvies. La freqüència, entre les 7 i 22 hores, varia des d'un mínim de 4-5 minuts, al tronc comú de les tres línies del Trambaix, fins als 8-12 minuts, del Trambesòs.
Història del tram[modifica]
- Vegeu també: Història del tramvia a Barcelona.
El 1987 es va crear l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una línia de tramvia o metro lleuger en superfície que cobrís el corredor Avinguda Diagonal - Baix Llobregat. Es van fer diversos estudis i projectes sobre la reintroducció del tramvia, i finalment el 1997 es va encarregar a l'Agència Barcelona Regional la redacció del projecte en el corredor Diagonal - Baix Llobregat.[1]
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1997 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i concessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i CC.[1]
Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.[2]
Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.[2]
Traçats inicials i canvis[modifica]
L'any 1991 es preveia fer arribar el Trambaix en tres branques fins a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, partint de Francesc Macià. Posteriorment es van presentar altres traçats possibles: un l'any 1997, un segon el 1998 i un últim per part de l'empresa TramMet l'any 2001. Hi va haver una al·legació per part de la Universitat de Barcelona perquè es fes una parada a Zona Universitària, finalment acceptada. I l'any 2002 l'ATM va comunicar als ajuntaments la intenció de deixar l'arribada a Sant Feliu per a una altra fase, la qual va rebutjar l'alcalde d'aquesta població.
El traçat de la primera fase de construcció fou finalment l'actual, organitzat en tres rutes entre Francesc Macià i Bon Viatge; Macià i Sant Martí de l'Erm (ara Llevant - les Planes); i entre Macià i Sant Feliu | Consell Comarcal.
Al juny de 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va avançar que després de la posada en funcionament del Tramvia del Baix Llobregat es plantejarien una segona fase cap al nord fins a Quatre Camins i cap al sud fins a l'Hospital de Bellvitge.[1]
El traçat inicial del Trambesòs era en dues branques: des del Parc de la Ciutadella fins al Gorg (Badalona) i l'Estació de Sant Adrià, passant una per la Gran Via de les Corts Catalanes i l'altra, per l'Avinguda Diagonal.
En concret no partien exactament del mateix lloc, ja que una havia d'iniciar-se a l'Estació del Nord i l'altra des del carrer de Wellington (parada de Ciutadella | Vila Olímpica). Finalment el ramal de l'Estació del Nord no es va fer i aquesta línia s'iniciaria a Glòries. Segons el director tècnic de TramMet, Joan Carsi, "la decisió de paralitzar la construcció d'aquest ramal va ser política, no tècnica, presa per l'Ajuntament [de Barcelona], i ni l'empresa ni l'Autoritat del Transport Metropolità hi tenen cap responsabilitat".[2]
Unió de les dues xarxes[modifica]
Primers estudis[modifica]
El mes d'abril de l'any 2005, un any després de la posada en marxa del Trambaix i el Trambesòs, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal, va anunciar que s'estava elaborant un estudi per unir el Tramvia del Baix Llobregat i el Tramvia del Besòs a través de l'Avinguda Diagonal. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, els veïns de la Verneda i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) van donar suport a l'estudi.[3]
Unes tres-centes persones van manifestar-se als Jardinets de Gràcia per reclamar la connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal el setembre del mateix any. La convocatòria la van organitzar el sindicat de Comissions Obreres juntament amb col·lectius de ciclistes, Barcelona Camina i la PTP.[3]
Al mes d'octubre es van presentar dos estudis sobre la unió dels tramvies per la Diagonal. Per una part l'empresa explotadora del tramvia, TramMet, va presentar-ne un en què s'afirmava que la unió era viable. Per una altra banda es va presentar un estudi encarregat per PTP en què es valorava l'ocupació, la velocitat i la regularitat dels autobusos que passaven per la Diagonal.[3]
En l'estudi de TramMet s'unia el tramvia per l'Avinguda Diagonal entre Francesc Macià i Glòries sense alterar el trànsit i amb una velocitat comercial de 18 km/h (similar al servei del Trambaix i el Trambesòs). Segons TramMet, només amb la unió, que seria d'uns 5 km, es podria doblar el nombre de viatgers. Segons l'estudi de PTP el cost d'explotació seria menor en tramvia que en autobús i permetria un estalvi de 9 milions d'euros anuals.
L'Ajuntament de Barcelona, però, apuntava que la incorporació del tramvia obligaria a modificar el sistema de circulació, que obligaria a donar més temps als semàfors i perjudicaria altres vies amb un important volum de trànsit; mentre que els defensors ho defensaven perquè a més permetria remodelar l'avinguda. A final d'any l'Ajuntament de Barcelona es pronunciava descartant la connexió via l'Avinguda Diagonal. Segons el regidor de Mobilitat i Seguretat, llavors Jordi Hereu, més tard alcalde de Barcelona (PSC), va manifestar que el consistori no n'era partidari perquè encabir els tramvies a 18 km/h entorpiria el trànsit de l'Eixample. Tot i això la unió apareixia al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI), tot i que sense especificar com. L'Ajuntament no descartava fer-ho mitjançant un túnel, però preferia construir un altre transport de més capacitat.[3]
Cap a la fi de l'any 2006 s'incorporà al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) l'estudi de l'ampliació de la xarxa de tramvies.[4]
Consulta popular[modifica]
Jordi Hereu (PSC), aleshores alcalde de Barcelona, va acceptar l'any 2008 la proposta de Jordi Portabella (ERC) de sotmetre el projecte de Tramvia per la Diagonal a consulta popular, no vinculant segons l'alcalde. Per dur-ho a terme es posaria en marxa l'Oficina del Projecte Diagonal per elaborar el primer projecte de reforma de la Diagonal i formular una proposta d'ordenació de l'avinguda en el tram entre les places de Francesc Macià i Glòries Catalanes.[4]
La participació va ser de l'11,38% del cens, on el 79,84% dels votants (9,08% del cens) es va decantar per l'opció C ("Cap de les dues anteriors"). Aquesta opció era la que defensava CiU, mentre que el PP animava a no votar o a decantar-se per aquesta solució. L'opció A, defensada pel PSC i ICV, consistia a unir els dos tramvies per una Diagonal convertida en un bulevard, amb el trànsit rodat i el tramvia pel centre. Aquesta opció va obtenir l'aprovació de l'11,88% dels votants. Finalment, l'opció B també volia unir els tramvies, però fent de la Diagonal una rambla, on el trànsit es concentraria als laterals. Aquesta opció no comptava amb el suport de cap partit i va ser la menys votada (8,28%).[5][6]
Repesca del projecte[modifica]
El canvi de govern municipal a Barcelona el maig de 2015 torna a posar la connexió sobre la taula. El nou govern municipal juntament amb l'ATM elaboren de nou el projecte i presenten un nou estudi informatiu.[7] Finalment, el gener de 2019, el ple municipal de Barcelona dona llum verda al projecte.[8]
Durant el 2021 s'adjudiquen les obres de la primera fase entre les Glòries i Verdaguer, i el 7 de març del 2022 se n'inicia la construcció.[9] Representa una longitud d'1,8 quilòmetres, i tindrà 3 parades. La inversió prevista per a aquesta primera fase és de 44,4 M€, que aniran a càrrec de la Generalitat.[10] Es calcula que totes les obres costaran 108 M€.[11]
Línies[modifica]
| Línia | Inauguració | Darrera ampliació | Origen | Destinació | Estacions | Longitud (km) | Temps (min) | Velocitat comercial (km/h) | |
 | 2004¹ | Francesc Macià | Bon Viatge | 21 | 9,7 | 33 | 17,6 | ||
 | Llevant - les Planes | 24 | 11,4 | 38 | 18,0 | ||||
 | 2007 | Sant Feliu | Consell Comarcal | 20 | 10 | 33 | 18,2 | |||
 | 2004² | Ciutadella | Vila Olímpica | Estació de Sant Adrià | 14 | 6,4 | 21 | 18,2 | ||
 | 2006 | 2007 | Glòries | Gorg | 13 | 7 | 23 | 18,4 | |
 | 2008 | Glòries | Estació de Sant Adrià | 11 | 5,7 | 20 | 17,2 | ||
| 1. 3 d'abril de 2004. 2. 8 de maig de 2004. | |||||||||
- Per a un inventari complet de les estacions de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona
Trambaix[modifica]
.jpg) | |
| Territori | Baix Llobregat i Barcelonès |
|---|---|
| Municipi(s) | Barcelona (Les Corts), l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern |
| Tipus servei | tramvia |
| Inauguració | 3 d'abril de 2004 |
| Longitud | 15,1 km[12] |
| Línies | 3 |
| Estacions | 29 |
| Passatgers | 19059687 (2018)  |
| Línies de la xarxa | |
| Operador | TRAM |
| Autoritat | ATM Barcelona |
| Dades tècniques | |
| Cotxeres i tallers | Bon Viatge |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona | |
| Rodalia de Barcelona | |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Trambaix és la denominació que rep la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona (districte de les Corts) i transporta una mitjana de 60.000 viatgers/dia feiner. Va obrir al públic el 3 d'abril del 2004 en un cap de setmana de portes obertes durant el qual la ciutadania podia fer-lo servir lliurement.
Té un total de tres rutes denominades T1, T2 i T3 que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià a Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. La xarxa té una longitud de 15,1 km en via doble, un ample de via de 1435 mm, 29 parades i 3 intercanviadors.[12]
Per dotar d'energia elèctrica la línia compta amb sis sots-centrals elèctriques que proporcionen una tensió de 750 volts en corrent continu. El fil de contacte és de 150 mm quadrats de secció i per sostenir-lo s'han instal·lat pals metàl·lics.
El tramvia circula per una plataforma reservada, llevat de les cruïlles amb altres vials, i d'una regulació semafòrica que el podria fer superar els 20 km/h de velocitat comercial. Actualment la mitjana de tots els serveis té una velocitat comercial de 18 km/h, per davant dels 12 km/h dels autobusos urbans, i inferior als 29 km/h del metro de Barcelona.
La primera secció del Trambaix es va inaugurar l'abril de 2004 entre Francesc Macià i Llevant - Les Planes (línies T1 i T2, amb la línia T3 fins a Montesa). El maig de 2004 entrà en servei el tram fins a Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm) i el gener de 2006, fins a Torreblanca. Finalment, l'abril de 2007 es prolongava fins a Sant Feliu | Consell Comarcal. El setembre de 2008 es rectificava el traçat a la parada d'Ernest Lluch (aleshores Sant Ramon).[13]
Recorregut[modifica]
Les tres línies del Trambaix tenen un tram comú entre Francesc Macià (Barcelona) i Montesa (Esplugues). A Montesa la T3 es bifurca cap a Sant Feliu | Consell Comarcal passant per Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm) i pel costat del final de la T2. La T1 i la T2 comparteixen un tram des del Pedró fins a la finalització de la T1 a Bon Viatge i la T2 segueix fins a finalitzar el seu recorregut a Llevant - les Planes.
.jpg)
.jpg)
| Estació | Correspondència | Línies del Trambaix | Tipus enllaç |
|---|---|---|---|
| Francesc Macià |
|    | proper (3min) |
| Maria Cristina |   | | directe |
| Palau Reial | | | directe |
| Zona Universitària |    | | proper (3 min) |
| Avinguda de Xile |  | | directe |
| Ernest Lluch |  | | directe |
| Cornellà Centre |    | | directe |
| La Fontsanta | | | proper (5 min) |
Trambesòs[modifica]
 | |
| Territori | Barcelonès |
|---|---|
| Municipi(s) | Barcelona (Sant Martí), Sant Adrià de Besòs i Badalona |
| Tipus servei | tramvia |
| Inauguració | 8 de maig de 2004 |
| Longitud | 14'1[12] |
| Línies | 3 |
| Estacions | 27 |
| Passatgers | 10026574 (2018) |
| Línies de la xarxa | |
| Operador | TRAM |
| Autoritat | ATM Barcelona |
| Dades tècniques | |
| Cotxeres i tallers | Central Tèrmica del Besòs |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona | |
| Rodalia de Barcelona | |
| Rodalia de Girona |  |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||