Star Trek (sèrie original)

Infotaula de sèrie de televisióStar Trek: La sèrie original
Star Trek, Star Trek: The Original Series, Star Trek: The Original Series i Star Trek Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
La tripulació de Star Trek: La sèrie original a «The Palace of Wax».
Gèneresèrie de televisió d'aventures i ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona meitat del segle XXIII
Espai d'ambientacióUSS Enterprise Modifica el valor a Wikidata
CreadorGene Roddenberry
ProductorGene Roddenberry
CompositorAlexander Courage
Actors
Tema d'oberturaAlexander Courage
Tema del finalJerry Goldsmith
Companyia productoraDesilu Productions i Paramount Television Studios Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units Estats Units
Llengua originalAnglès
Versió en catalàSí 
Canal originalNBC
Durada dels capítols48 minuts (aprox.)
Primer episodi8 de setembre del 1966
Últim episodi3 de juny del 1969
Temporades3 Modifica el valor a Wikidata
Episodis80
Llista d'episodisllista d'episodis de Star Trek (sèrie original) Modifica el valor a Wikidata
Nominacions
Premis
Més informació
Web oficialhttp://www.startrek.com/page/star-trek-the-original-series
IMDB: tt0060028 Filmaffinity: 709319 Allocine: 288 Rottentomatoes: tv/star-trek Allmovie: v133191 Metacritic: tv/star-trek TV.com: shows/star-trek TMDB.org: 253 Modifica el valor a Wikidata

Star Trek: La sèrie original és una sèrie de televisió CREADA per Gene Roddenberry que segueix les aventures de la nau espacial USS Enterprise (NCC-1701) i la seva tripulació. Va adquirir el retronònim de Star Trek: The Original Series (TOS) per distingir l'espectacle dins dels mitjans de comunicació la franquícia que va començar.[1]

La sèrie està ambientada a la Via Làctia, circa 2266–2269. El vaixell i la tripulació estan dirigits pel capità James T. Kirk (William Shatner), el primer oficial i oficial científic Spock (Leonard Nimoy) i el cap mèdic Leonard H. "Bones" McCoy (DeForest Kelley). La introducció de la veu en off de Shatner durant els crèdits inicials de cada episodi va indicar el propòsit de la nau estel·lar:

« Espai: l'última frontera. Aquests són els viatges de la nau Enterprise. La seva missió de cinc anys: explorar nous mons estranys, buscar nova vida i noves civilitzacions, anar amb valentia allà on cap home ha anat abans. »

Norway Productions i Desilu Productions van produir la sèrie des de setembre de 1966 fins a desembre de 1967. Paramount Television va produir el programa des de gener de 1968 fins a juny de 1969. Star Trek es va emetre a NBC del 8 de setembre de 1966 al 3 de juny de 1969.[2] Va ser emès per primera vegada el 6 de setembre de 1966, a la xarxa CTV del Canadà.[3]

Mentre estava a la NBC, les puntuació de Nielsen de Star Trek eren baixes i la cadena la va cancel·lar després de tres temporades i 79 episodis. Al Regne Unit la sèrie no es va emetre fins al 12 de juliol de 1969, coincidint amb la missió de l'Apollo 11 aterrant els primers humans a la Lluna.[4] A través de la radiodifusió es va convertir en un èxit internacional a la dècada de 1970, aconseguint l'estatus de clàssic de culte i una influència en la cultura popular en desenvolupament. Star Trek finalment va generar una franquícia de mitjans formada per 11 sèries de televisió, 13 llargmetratges i nombrosos llibres, jocs i joguines, i ara es considera àmpliament una de les sèries de televisió més populars i influents de tots els temps.[5]

Consta de 3 temporades i un total de 79 capítols. Les tres temporades han estat doblades al català i emeses per Televisió de Catalunya el 2989.[6]

Creació[modifica]

L'11 de març de 1964, Gene Roddenberry, un gran fan de la ciència-ficció, va redactar un breu tractament per a una sèrie de televisió de ciència-ficció que va anomenar Star Trek.[7]L’acció passava a bord d'una gran nau estel·lar anomenada S.S. Yorktown al segle XXIII[8][9] amb una tripulació dedicada a explorar la galàxia Via Làctia.

Roddenberry va notar una sèrie d'influències en la seva idea, algunes de les quals inclouen els contes de la nau espacial Space Beagle d’Alfred Elton van Vogtt, , la sèrie d'històries Marathon d’Eric Frank Russell i la pel·lícula Forbidden Planet (1956). Alguns també han fet paral·lelismes amb la sèrie de televisió Rocky Jones, Space Ranger (1954), una òpera espacial que incloïa molts dels elements integrants de Star Trek: l'organització, les relacions de la tripulació, les missions, part del disseny del pont i una mica de tecnologia[5]:24 Roddenberry també va extreure molt de les novel·les de C. S. Forester sobre Horatio Hornblower que representen un atrevit capità de mar que exerceix una àmplia autoritat discrecional en missions marítimes llunyanes amb un propòsit noble. Sovint es referia amb humor al capità Kirk com "Horatio Hornblower a l'espai".[10]

Roddenberry tenia una àmplia experiència en l'escriptura de sèries sobre el Vell Oest que havien estat populars per a la televisió als anys 50 i 60. Armat amb aquests antecedents, va caracteritzar el nou programa en el seu primer esborrany com "Wagon Train a les estrelles".[7][11] Igual que el familiar Wagon Train, cada episodi havia de ser una aventura autònoma història, ambientada dins l'estructura d'un viatge continu per l'espai. La majoria de les futures realitzacions de televisió i pel·lícules de la franquícia es van adherir al paradigma "Wagon Train" del viatge continu, amb les notables excepcions dels serialitzats Star Trek: Deep Space Nine, Star Trek: Discovery, Star Trek: Picard i la tercera temporada de Star Trek: Enterprise.

En el concepte original de Roddenberry, el protagonista era el capità Robert April de la nau espacial de les S.S. Yorktown. Aquest personatge es va convertir en el capità Christopher Pike, interpretat per primera vegada per Jeffrey Hunter. April apareix a la Cronologia de Star Trek, The Star Trek Encyclopedia i a startrek.com com el primer oficial al comandament de l'Enterprise abans del capità Pike.[12][13][14] L'única aparició del personatge a la televisió/pel·lícula va ser a l’episodi "The Counter-Clock Incident" de Star Trek: The Animated Series,[15] fins a Star Trek: Strange New Worlds, on és interpretat per Adrian Holmes.

Desenvolupament[modifica]

L'abril de 1964, Roddenberry va presentar l'esborrany de Star Trek a Desilu Productions, una productora de televisió independent destacada.[16] Es va reunir amb Herbert F. Solow, director de producció de Desilu. Solow va veure prometedora la idea i va signar un contracte de desenvolupament de programes de tres anys amb Roddenberry.[17] Lucille Ball, cap de Desilu, no estava familiaritzada amb la naturalesa del projecte, però va ser fonamental per aconseguir la producció del pilot.[18]

El concepte va ser àmpliament revisat i concretat durant aquest temps: el pilot "La gàbia", filmat a finals de 1964, difereix en molts aspectes del tractament del març de 1964. Solow, per exemple, va afegir el concepte "data estelar".[17] Desilu Productions va tenir un primer tracte amb CBS.[19] Oscar Katz, vicepresident de producció de Desilu, va anar amb Roddenberry per presentar la sèrie a la cadena.[20] Es van negar a comprar l'espectacle, ja que ja tenien un programa similar en desenvolupament, la sèrie Irwin Allen de 1965 Lost in Space.[21]

El maig de 1964, Solow, que havia treballat anteriorment a NBC, es va reunir amb Grant Tinker, llavors cap del departament de programació de la costa oest de la cadena. Tinker va encarregar el primer pilot, que es va convertir en "La gàbia".[16][22] NBC va rebutjar el pilot resultant, afirmant que era "massa cerebral".[23] No obstant això, els executius de la NBC encara estaven impressionats amb el concepte, i van entendre que els seus errors percebuts s'havien degut en part al guió que ells mateixos havien seleccionat.[10]

NBC va prendre la inusual decisió de pagar un segon pilot, utilitzant el guió anomenat "On no ha anat mai cap home".[23] Només el personatge de Spock, interpretat per Leonard Nimoy, va ser retingut del primer pilot, i només dos membres del repartiment, Majel Barrett i Nimoy, van ser incorporats a la sèrie. Aquest segon pilot va resultar satisfactori per a NBC, i la cadena va seleccionar Star Trek per estar a la seva propera programació de televisió per la tardor de 1966.

El segon pilot va presentar la majoria dels altres personatges: el capità Kirk (William Shatner), el tinent comandant en cap d'enginyer Scott (James Doohan) i el tinent Sulu (George Takei), que va exercir com a físic a la nau en el segon pilot, però posteriorment es va convertir en primer pilot la resta de la sèrie. Paul Fix va interpretar al Dr. Mark Piper al segon pilot; el metge de la nau Leonard McCoy (DeForest Kelley) es va unir al repartiment quan va començar el rodatge de la primera temporada, i va romandre durant la resta de la sèrie, aconseguint ser la tercera estrella de la sèrie. També es van incorporar a la tripulació permanent del vaixell durant la primera temporada l'oficial de comunicacions, la tinent Nyota Uhura (Nichelle Nichols), la primera dona afroamericana que va tenir un paper tan important en una sèrie de televisió estatunidenca;[24]la contramestre Janice Rand (Grace Lee Whitney), que va marxar a meitat de la primera temporada; i Christine Chapel (Majel Barrett), la infermera de la nau i ajudant de McCoy. Walter Koenig es va unir al repartiment com l'alferes Pavel Chekov a la segona temporada de la sèrie.

El febrer de 1966, abans de l'emissió del primer episodi, Star Trek gairebé va ser cancel·lada per Desilu Productions. Desilu havia passat de fer només un programa de mitja hora (The Lucy Show) a finançar per dèficit una part de dos costosos programes d'una hora de durada, Mission: Impossible i Star Trek.[25] Solow va poder convèncer Lucille Ball que tots dos programes haurien de continuar.[19]

Personatges principals[modifica]

Personatge Actor/actriu Raça Rang
Personatges principals
James T. Kirk William Shatner Humà Capità
Spock Leonard Nimoy ½ vulcanià
½ humà
Comandant. Oficial científic
Leonard McCoy DeForest Kelley Humà Tinent comandant. Cap mèdic
Altres personatges
Montgomery Scott 'Scotty' James Doohan Humà Tinent comandant. Cap d'enginyeria
Nyota Uhura Nichelle Nichols Humà Tinent. Oficial de comunicacions
Hikaru Sulu George Takei Humà Tinent
Pavel Chekov Walter Koenig Humà Alferes
Christine Chapel Majel Barrett Humana Infermera
Janice Rand Grace Lee Whitney Humana Contramestre

Personatges del capítol 0 (inèdit)[modifica]

Capítols[modifica]

Temporada 1[modifica]

0. La gàbia (The Cage)
  1. On no ha anat mai cap home (Where No Man Has Gone Before)
  2. El truc de la Corbomita (The Corbomite Maneuver)
  3. Les dones d'en Mudd (Mudd's Women)
  4. L'enemic interior (The Enemy Within)
  5. El Parany Home (The Man Trap)
  6. El temps despullat (The Naked Time)
  7. Charlie X (Charlie X)
  8. L'equilibri del terror (Balance of Terror)
  9. De què estan fetes les nenes petites? (What Are Little Girls Made Of?)
  10. La daga de la ment (Dagger of the Mind)
  11. Miri (Miri)
  12. La consciència del rei (The Conscience of the King)
  13. El Galileu set (The Galileo Seven)
  14. Consell de guerra (Court Martial)
  15. El zoo (1a Part) (The Menagerie, Part I)
  16. El zoo (2a Part) (The Menagerie, Part II)
  17. Permís a terra (Shore Leave)
  18. El senyor de Ghotos (The Squire of Gothos)
  19. L'arena (Arena)
  20. El factor alternatiu (The Alternative Factor)
  21. Demà és ahir (Tomorrow Is Yesterday)
  22. El retorn dels archons (The Return of the Archons)
  23. El conflicte final (A Taste of Armageddon)
  24. Llavor espacial (Space Seed)
  25. A aquest costat del paradís (This Side of Paradise)
  26. Un monstre amagat (The Devil in the Dark)
  27. Els salvadors salvats (Errand of Mercy)
  28. La ciutat a la frontera del futur (The City on the Edge of Forever)
  29. Operació: aniquilació (Operation: Annihilate!)

Temporada 2[modifica]

  1. Gat amagat (Catspaw)
  2. Metamorfosi (Metamorphosis)
  3. La criatura del divendres (Friday's Child)
  4. Qui plora pels déus (Who Mourns for Adonais?)
  5. L'època de l'Amok (Amok Time)
  6. La màquina del judici final (The Doomsday Machine)
  7. El llop dins del tancat (Wolf in the Fold)
  8. El fill fals (The Changeling)
  9. La poma (The Apple)
  10. Mirall, mirall (Mirror, Mirror)
  11. Els anys mortals (The Deadly Years)
  12. Mudd I (I, Mudd)
  13. Les tribulacions dels Tribbles (The Trouble With Tribbles)
  14. Pa i circ (Bread and Circuses)
  15. Viatge a Babel (Journey to Babel)
  16. Una petita guerra privada (A Private Little War)
  17. La timba de Triskelion (The Gamesters of Triskelion)
  18. Obsessió (Obsession)
  19. La síndrome d'immunitat (The Immunity Syndrome)
  20. Un tros del pastís (A Piece of the Action'')
  21. Per qualsevol altre nom (By Any Other Name)
  22. Retorn al demà (Return to Tomorrow)
  23. Mitjançant la força (Patterns of Force)
  24. El millor ordinador (The Ultimate Computer)
  25. La glòria d'Omega (The Omega Glory)
  26. Missió: la Terra (Assignment: Earth)

Temporada 3[modifica]

0. L'escenari de mai guanyar (No Win Scenario)
  1. L'espectre de les armes (Spectre of the Gun)
  2. Elaan de Troyius (Elaan of Troyius)
  3. La síndrome del paradís (The Paradise Syndrome)
  4. Incident a l'Enterprise (The Enterprise Incident)
  5. I els infants ens guiaran (And the Children Shall Lead)
  6. El cervell de l'Spock (Spock's Brain)
  7. No hi ha bellesa en la veritat? (Is There In Truth No Beauty)
  8. Empatia (The Empath)
  9. La xarxa tholiana (The Tholian Web)
  10. Perquè el món és buit i jo he tocat el cel (For the World Is Hollow and I Have Touched the Sky)
  11. El dia del colom (Day of the Dove)
  12. Els fillastres de Plató (Plato's Stepchildren)
  13. En un tres i no res (Wink of an Eye)
  14. Allò que sobreviu (That Which Survives)
  15. Que aquest sigui el vostre últim camp de batalla (Let That Be Your Last Battlefield)
  16. Qui déu destrueixi (Whom Gods Destroy)
  17. La marca de Gideon (The Mark of Gideon)
  18. Les llums de Zetar (The Lights of Zetar)
  19. Els guardians dels núvols (The Cloud Minders)
  20. Camí de l'Edèn (The Way to Eden)
  21. Rèquiem per Matusalem (Requiem for Methuselah)
  22. La cortina salvatge (The Savage Curtain)
  23. Tots els nostres ahirs (All Our Yesterdays)
  24. L'intrús a bord (Turnabout Intruder)

Temporada 4 (Phase II)[modifica]

0. Podria passar (Come What May)
1. Primera victòria (In Harm's Way)
2. Servir fins al final (To Serve All My Days)
3. Una vida per recordar (World Enough and Time)
4. Sang i foc (1a Part) (Blood and Fire, Part I)
5. Sang i foc (2a Part) (Blood and Fire, Part II)
6. Una flota estel·lar enemiga (Enemy: Starfleet!)
7. La nena (The Child)
8. El Kitumba (Kitumba)
9. Pelegrí de l'eternitat (Pilgrim of Eternity)
10. Lolani (Lolani)
11. El lliri blanc (The White Iris)
12. La revolta de l'Imperi (Fairest Of Them All)
13. La guerra de l'ordinador (Divided We Stand)
14. Vine sense el teu drac (Come Not Between the Dragons)
15. Abraçant els vents (Embracing the Winds)
16. L'altre Kirk (Still Treads the Shadow)
17. La finalitat de les naus (What Ships Are For)
18. Tenir el coratge d'anar (1a Part) (To Boldly Go, Part I)
18. Tenir el coratge d'anar (2a Part) (To Boldly Go, Part II)
20. Colador mental (Mind-Sifter)
21. La cosa més sagrada (The Holiest Thing)

Star Trek: Phase II[modifica]

Vegeu l'article principal sobre Star Trek: Phase II

Star Trek: Phase II (anteriorment Star Trek: New Voyages) és una sèrie de ciència-ficció creada per aficionats a la sèrie original de Star Trek i el seu univers. Distribuïda exclusivament a través d'internet, la sèrie va ser concebuda per Jack Marshall i James Cawley a l'abril del 2003 com la continuació de la primera Star Trek: La Sèrie Original (1966-1969), ja que la missió inicial de 5 anys va quedar incompleta en 3 d'aquests. El primer capítol d'aquest fanfilm es va estrenar el gener de 2004, amb una freqüència de llançament aproximada d'un per any, encara que els productors han expressat el seu desig d'accelerar aquest ritme.

Referències[modifica]

  1. Strauss, Larry «Trekkers' paradise found on local TV». [[[Fort Myers, Florida]]], September 3, 1998, p. E1. «(Strauss:) ... thanks ... to the Sci-Fi Channel ... which brought the original series back to TV Tuesday night. Dubbed 'Star Trek: The Original Series', scenes that were cut from episodes that aired in syndication have been restored, and shows have been digitally remastered and color-corrected.»
  2. «Star Trek (a titles & telecast dates guide)». epguides.com. Arxivat de l'original el February 24, 2010. [Consulta: April 4, 2010].
  3. «Today's TV Previews». Montreal Gazette, September 6, 1966, p. 36.
  4. Williams, Michael (July 10, 1969). «Switching from fact to fiction... Star Trek – introducing a space series packed with pointers to our galaxy-trotting future». Radio Times (2383) (London: British Broadcasting Corporation): 32.  (See also listing at the BBC Genome Project).
  5. 5,0 5,1 Asherman, Allan. The Star Trek Compendium. New York: Simon & Schuster, 1981. ISBN 0-671-79145-1. 
  6. Fitxa de Star Trek a eldoblatge.com
  7. 7,0 7,1 Roddenberry, Gene (March 11, 1964). Star Trek Pitch Arxivat May 12, 2016, a Wayback Machine., first draft. Accessed at LeeThomson.myzen.co.uk.
  8. «STARTREK.COM: Universe Timeline». Startrek.com. Arxivat de l'original el July 3, 2009. [Consulta: July 14, 2009].
  9. Okuda, Michael; Okuda, Denise. Star Trek Chronology: The History of the Future, November 1, 1996. ISBN 0-671-53610-9. 
  10. 10,0 10,1 Whitfield, Stephen E.; Roddenberry, Gene. The Making of Star Trek. New York: Ballantine Books, 1968. ISBN 0-345-31554-5. OCLC 23859. 
  11. Beck, Donald R. (Director) (1991). Star Trek: 25th Anniversary Special. 
  12. Okuda, Michael; Okuda, Denise. Star Trek Chronology: The History of the Future. Pocket Books, 1996. ISBN 0-671-53610-9. 
  13. Okuda, Michael; Okuda, Denise; Mirek, Debbie. The Star Trek Encyclopedia. Pocket Books, 1994. ISBN 0671869051. 
  14. «Enterprise, U.S.S.», April 21, 2007. Arxivat de l'original el July 12, 2010. [Consulta: October 16, 2017].
  15. «The Counter-Clock Incident». . Star Trek: The Animated Series (NBC), Temporada:2 , episodi:6, October 12, 1974. « »
  16. 16,0 16,1 «Star TrekHistory – Behind the Scenes». startrekhistory.com. Arxivat de l'original el February 17, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  17. 17,0 17,1 «Articles & Archives». dartmouth.org. Arxivat de l'original el February 18, 2014. [Consulta: February 12, 2015].
  18. Meryl Gottlieb. «Lucille Ball is the reason we have 'Star Trek' – here's what happened». Business Insider, July 8, 2016. Arxivat de l'original el January 10, 2017. [Consulta: January 4, 2017].
  19. 19,0 19,1 «Desilu». Memory Alpha. Arxivat de l'original el March 3, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  20. «Herbert F. Solow». Memory Alpha. Arxivat de l'original el January 29, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  21. Roberta Pearson. Star Trek and American Television. University of California Press, 2014, p. 21–. ISBN 978-0-520-95920-0. 
  22. Greenberger, Robert. Star Trek. Voyageur Press, 2012. ISBN 9780760343593. 
  23. 23,0 23,1 Davies, Máire Messenger; Pearson, Roberta. «The Little Program That Could: The Relationship Between NBC and Star Trek». A: NBC: America's Network. University of California Press, 2007, p. 212–222. ISBN 978-0-520-25079-6. 
  24. Spiegel, Lee. «Nichelle Nichols on Having First Major Black Female TV Role And That First Interracial Kiss On 'Star Trek'». The Huffington Post, February 6, 2012. Arxivat de l'original el July 31, 2012. [Consulta: August 11, 2012].
  25. "How Lucille Ball Made Star Trek Happen" Arxivat March 15, 2015, a Wayback Machine. (September 8, 2013). BadAssDigest.com (Birth.Movies.Death).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Star Trek