Miguel de los Santos Díaz Gómara
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 5 juliol 1885 Fitero (Navarra) | ||||||||||||||||||||
Mort | 7 gener 1949 (63 anys) Cartagena (Regió de Múrcia) | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Espanya | ||||||||||||||||||||
Religió | Catòlica | ||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1920–), sacerdot catòlic (1909–) | ||||||||||||||||||||
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 18 de juliol de 1909 | ||||||||||||||||||||
Consagració | 21 de desembre de 1920 per Juan Soldevila y Romero | ||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Miguel de los Santos Díaz Gómara (Fitero, 5 de juliol de 1885 - Cartagena, 7 de gener de 1949) va ser un religiós espanyol, bisbe d'Osma (1924-1935) i Cartagena (1935-1949), i administrador apostòlic de Barcelona (1939-1942).
Biografia[modifica]
Va néixer a Fitero en 1885, fill de León Díaz, escrivà del jutjat, i d'Ángela Gómara. Va estudiar en el Col·legi de l'Escola Pia d'Estella, entre 1896 i 1903 en el Seminari de Pamplona, i entre 1903 i 1908 en el Seminari de Saragossa, on es va doctorar en teologia. En 1918 es va doctorar en dret en la Universitat de Madrid. En 1909 es va ordenar sacerdot, i va ser enviat al Seminari de Belchite. A l'any següent va viatjar a Roma, on va cursar dret canònic en la Pontifícia Universitat Gregoriana, i es va doctorar en Dret Canònic i en Filosofia Escolàstica.
De retorn a Espanya va ocupar el càrrec de professor de religió i moral de l'Escola Normal de Saragossa. En 1918 va ser nomenat jutge pro-sinodal i en 1919 president del Reial Seminari de San Carlos. En 1920 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe titular de Thagora, i en 1924 bisbe d'Osma. En 1935 li va ser assignada la Diòcesi de Cartagena, càrrec que va ocupar fins a la seva mort i que va compaginar entre 1939 i 1942 amb el d'administrador apostòlic de Barcelona, a causa de la vacant en el càrrec de bisbe després de la detenció i desaparició de Manuel Irurita al desembre de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil.[1] Durant el seu apostolat destacà per la imposició del castellà tant com a llengua de culte com a les publicacions parroquials.[2] Fidel addicte al franquisme, el 1937 va representar al bàndol nacional en el Congrés Eucarístic de Paraguai.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Fiteranos Ilustres». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 31 gener 2012].
- ↑ «Miguel de los Santos Díaz Gómara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miguel de los Santos Díaz Gómara, Enciclopedia Vasca Auñamendi
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Alexandre Piquemal | Bisbe de Thagora 1920-1924 | Succeït per: Jozef Cársky |
Precedit per: Mateo Mújica Urrestarazu | Bisbe d'Osma 1924-1935 | Succeït per: Tomás Gutiérrez Díez |
Precedit per: Vicente Alonso y Salgado | Bisbe de Cartagena 1935-1949 | Succeït per: Ramon Sanahuja i Marcè |
Precedit per: Manuel Irurita Almandoz | Administrador Apostòlic de Barcelona 1939-1942 | Succeït per: Gregorio Modrego Casaus |