John Greaves
Gravat de 1650 per Edward Mascall | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1602 Colemore (Anglaterra) (en) |
Mort | 8 octubre 1652 (49/50 anys) Londres |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Balliol College (Universitat d'Oxford) |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia, matemàtiques i numismàtica |
Ocupació | Matemàtiques i Egiptologia |
Organització | Gresham College Universitat d'Oxford |
Influències |
John Greaves va ser un matemàtic i egiptòleg britànic del segle xvii.
Vida[modifica]
El seu pare era, a més del rector de Colemore (sud d'Anglaterra, prop de Winchester), mestre a l'escola de la vila. Per això, tant ell com els seus tres germans, van rebre una bona educació infantil, que els va permetre ingressar a la universitat. El seu germà Edward va arribar a ser el metge de Carles II d'Anglaterra.
John Greaves va ingressar, doncs, a la Universitat d'Oxford el 1617 (amb només quinze anys), on es va graduar el 1621 i doctorar el 1628. El 1624 va ser escollit fellow del Merton College. Els seus professors foren Henry Briggs i John Bainbridge que li transmeteren l'interès per les matemàtiques i l'astronomia.[1]
El 1630 va ser nomenat professor de geometria al Gresham College de Londres en substitució de Peter Turner, també amic seu i fellow del Merton College. Els anys següents va viatjar a Leiden i París. El 1637 va embarcar-se per anar a l'Est, passant primer per Roma on va estudiar les restes de l'antiguitat clàssica i va fer amistat amb Atanasi Kirchner i al tres intel·lectuals romans. L'abril de 1638 arribà a Constantinoble on no va poder estudiar a la biblioteca dels sultans, que conservava bon nombre de manuscrits grecs, però si als monestirs del mont Atos.[2]
El setembre de 1638 va arribar a Alexandria, havent passat abans per Rodes, on hi va restar uns mesos fent estudis de l'antiguitat egípcia. Al Caire va portar a terme les mesures de les piràmides i a l'agost de 1639, retornava cap Itàlia amb una bona col·lecció de manuscrits grecs, àrabs i perses, i d'altres objectes de gran valor.[3]
El 1640, va ser nomenat savilian professor d'astronomia a Oxford en substitució del recentment mort John Bainbridge.
El 1648, enmig de la Guerra Civil Anglesa va ser expulsat de la seva càtedra d'Oxford i de fellow de Merton College acusat de ser reialista. El 1649 es va retirar a Londres, on es va casar i va prosseguir els seus estudis, tot i que bona part dels seus manuscrits es van perdre durant la guerra i la seva expulsió.[4]
Obra[modifica]
- 1646, Londres: Pyramidographia, or a discourse of the Pyramids in Aegipt. L'obra per la qual és més conegut i en la que estableix les mesures de la gran piràmide del Caire.
- 1647, Londres: Discourse of the Roman Foot and Denarius on dedueix les mesures utilitzades per les antigues civilitzacions.
- 1647, Londres: John Bainbridge's Canicularia, traducció del llatí del llibre dels seus professor, a la que hi afegeix la seva Demonstratio Ortus Sirii heliaci.
- 1649, Londres: Elementa Linguae Persicae, una de les primeres gramàtiques perses publicada.
- 1650, Londres: Epochae celebriores, Astronomis, Historicis, Chronologicis, Chataiorum, Syro-Graecorum, Arabum, Persarum, ...
- 1652, Londres: Astronomica quaedam ex traditione Shah Cholgii Persae.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Birch, Thomas (ed.). Miscellaneous Works of Mr. John Greaves: Professor of Astronomy in the University of Oxford (en (anglès)). Londres: J. Hughs, 1737.
- Feingold, Mordechai. The Mathematicians' Apprenticeship: Science, Universities and Society in England, 1560-1640 (en (anglès)). Cambridge: Cambridge University Press, 1984. ISBN 9780521251334.
- Shalev, Zur «Measurer of All Things: John Greaves (1602-1652), the Great Pyramid, and Early Modern Metrology» (en (anglès)). Journal of the History of Ideas, Vol. 63, Num. 4, 2002, pàg. 555-575. DOI: 10.1353/jhi.2003.0011. ISSN: 0022-5037.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Greaves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)