Joan de Lanuza i d'Oms
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Juan de Lanuza y de Oms 1636 | ||||
Mort | 1723 (86/87 anys) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | militar, polític | ||||
Participà en | |||||
juliol 1701 | Guerra de Successió Espanyola | ||||
Altres | |||||
Títol | Comte | ||||
Pare | Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau |
Joan de Lanuza i Oms (c. 1636- 1725) fou un militar que participà en la Guerra de Successió Espanyola. Fill de Josep de Lanuza, de qui heretà el títol de vescomte de Rueda i Perellós,[1] va unir-se en matrimoni amb Elena de Gelabert, amb qui va tenir quatre fills.
Com a president de la Junta General de Braços, va participar en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per part de les tropes borbòniques com a portador de la Bandera de Santa Eulàlia. Després de la derrota va ser destituït de tots els seus càrrecs i se li van confiscar els béns. Posteriorment fou obligat a exiliar-se a Castella i València, població on va morir.
Referències[modifica]
- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Barcelona: Base, 2013, p. 66.