Impacte humà sobre el medi ambient
L'impacte antropogènic sobre el medi ambient inclou impactes sobre medis biofísics, sobre la biodiversitat o altres impactes.[1][2] El terme antropogènic designa un efecte que resulta de l'activitat humana. Aquest terme va ser usat primer en un sentit tècnic pel geòleg rus Alexey Pavlov, i en anglès (anthropogenic) va ser inicialment usat per l'ecòleg Arthur Tansley fent referència a les influències humanes en les comunitats vegetals climàciques.[3] El científic Paul Crutzen introduí el terme "antropocé" a la dècada de 1970.[4] Aquest terme sovint es fa servir en el context de les emissions contaminants per activitat humana però s'aplica també a altres impactes humans sobre el medi ambient.[5]
Les aplicacions de la tecnologia, en general, donen un inevitable impacte mediambiental, el qual, segons l'equació I=PAT, es mesura com contaminació generada per unitat de Producte Interior Brut (GDP).[6][7][8][9][10]
Agricultura[modifica]
L'impacte antropogènic per l'agricultura és variable segons les tècniques agrícoles emprades al llarg del món. Inclou els problemes ocasionats per l'ús o posterior degradació de fungicides o plaguicides, l'efecte en la natura dels transgènics, els regadius, etc.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Fishing_down_the_food_web.jpg/220px-Fishing_down_the_food_web.jpg)
Pesca[modifica]
L'impacte antropogènic de la pesca varia segons com es presenti la sobrepesca, la pesca sostenible i la gestió dels llocs on es pesca.[11][12]
Regadiu[modifica]
L'impacte antropogènic dels regadius inclou els canvis en la quantitat i qualitat dels sòls i l'aigua com a resultat de l'activitat de regar i els efectes de les aigües utilitzades per regar en zones de més avall.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/IrrHydr.jpg/400px-IrrHydr.jpg)
Els resultats hidrològics de l'activitat de regar fan que es redueixi els cabals dels cursos d'aigua, s'incrementi l'evaporació, augmenti l'aigua subterrània, s'elevi la capa freàtica o el flux de drenatge s'incrementi.
Els projectes d'irrigació poden tenir grans beneficis però també efectes negatius associats.[13][14] Les tecnologies d'irrigació, com ara les grans bombes d'extracció i els embassaments, són responsables d'esgotar els recursos d'aigua dolça. Els humans utilitzem un 50% de l'aigua dolça del planeta principalment per a regar.[15]
Pèrdua de sòl fèrtil[modifica]
Per causa de la industrialització, durant els darrers 150 anys s'ha perdut part de la capa superficial dels sòls. S'ha perdut sòl a una taxa de polzades per dècada i triguen segles a refer-se.[16]
Producció de carn[modifica]
La producció humana de carn inclou impactes com la contaminació i l'ús de combustibles fòssils, aigua i terra de conreu. Segons un informe de l'any 2006 de Livestock, Environment and Development Initiative, la indústria ramadera és una de les principals contribuïdores a la degradació del medi ambient.[17]
Els animals que s'alimenten de cereals i altres grans necessiten més aigua que la necessària per a produir aquests cereals i grans.[18]
L'informe del 2006 de les Nacions Unides sobre l'impacte de tal indústria sobre el canvi climàtic va ser criticat per científics finançats per membres de la pròpia indústria càrnia.[19]
Oli de palma[modifica]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Making_palm_oil%2C_DR_Congo.jpg/220px-Making_palm_oil%2C_DR_Congo.jpg)
L'oli de palma, produït a partir de la palmera d'oli, és un recurs bàsic a zones tropicals del món. Produeix 10 vegades més oli per hectàrea que en els casos dels cultius de soia, colza, gira-sol o de l'olivera.[20]
El problema principal de les plantacions de palmeres d'oli és la substitució de la selva i la seva biodiversitat pel monocultiu de palmeres d'oli.
Indústria de l'energia[modifica]
L'impacte de les indústries de l'energia és divers. En anys recents hi ha la tendència d'incrementar l'ús de les energies renovables.
La combustió de combustibles fòssils ocasiona l'escalfament global i el canvi climàtic, tanmateix els canvis en l'ús d'aquestes energies han estat mínims.[21][22]
Biodièsel[modifica]
L'impacte ambiental del biodièsel és variable. Inclou emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, contaminació, biodegradació en ambients aquàtics i emissions de CO₂.
Mineria del carbó i la seva combustió[modifica]
L'extracció i combustió del carbó té un impacte.[23]
Energia nuclear[modifica]
El seu impacte en el medi ambient és resultat del processament en el cicle de combustible nuclear i dels residus radioactius.
Notes[modifica]
- ↑ Sahney, S., Benton, M.J. and Ferry, P.A. «Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land» (PDF). Biology Letters, 6, 4, 2010, pàg. 544–547. DOI: 10.1098/rsbl.2009.1024. PMC: 2936204. PMID: 20106856.
- ↑ Hawksworth, David L. and Bull, Alan T.. Biodiversity and Conservation in Europe. Springer, 2008, p. 3390. ISBN 1402068646.
- ↑ Bampton, M. (1999) "Anthropogenic Transformation" in Encyclopedia of Environmental Science, D. E. Alexander and R. W. Fairbridge (eds.), Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, The Netherlands, ISBN 0412740508
- ↑ Crutzen, Paul and Eugene F. Stoermer. "The 'Anthropocene'" in International Geosphere-Biosphere Programme Newsletter. 41 (May 2000): 17–18
- ↑ Scott, Michon «Glossary». NASA Earth Observatory, 2014. Arxivat de l'original el 2008-09-17 [Consulta: 3 novembre 2008].
- ↑ Commoner, B. (1971). The closing cycle – Nature, man, and technology, Alfred A. Knopf
- ↑ Faber, M., Niemes, N. and Stephan, G. (2012). Entropy, environment, and resources, Spinger Verlag, Berlin, Germany, ISBN 3642970494
- ↑ Kümmel, R. «Energy as a factor of production and entropy as a pollution indicator in macroeconomic modeling». Ecological Economics, 1, 2, 1989, pàg. 161–180. DOI: 10.1016/0921-8009(89)90003-7.
- ↑ Ruth, M. (1993). Integrating economics, ecology, and thermodynamics, Kluwer Academic Publishers, ISBN 0792323777
- ↑ Huesemann, M.H., and J.A. Huesemann (2011). Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment, Chapter 1, “The inherent unpredictability and unavoidability of unintended consequences“, New Society Publishers, ISBN 0865717044
- ↑ Worm, Boris; Barbier, E. B.; Beaumont, N.; Duffy, J. E.; Folke, C.; Halpern, B. S.; Jackson, J. B. C.; Lotze, H. K.; Micheli, F.; 8 «Impacts of Biodiversity Loss on Ocean Ecosystem Services». Science, 314, 5800, 03-11-2006, pàg. 787–790. DOI: 10.1126/science.1132294. PMID: 17082450.
- ↑ Juliet Eilperin «Seafood Population Depleted by 2048, Study Finds». The Washington Post, 02-11-2009.
- ↑ Effectiveness and Social/Environmental Impacts of Irrigation Projects: a Review. In: Annual Report 1988, International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands, pp. 18–34. Download from [1], under nr. 6, or directly as PDF
- ↑ Thakkar, Himanshu (8 November 1999). Assessment of Irrigation in India. World Commission on Dams
- ↑ Postel, S.L., Daily, G.C. and Ehrlich, P.R. «Human appropriation of renewable fresh water». Science, 271, 5250, 1996, pàg. 785. DOI: 10.1126/science.271.5250.785. JSTOR: 2889886.
- ↑ Ehrlich, P.R. «The limits of substitution – meta-resource depletion and a new economic-ecological paradigm». Ecological Economics, 1, 1989, pàg. 9–16. Arxivat de l'original el 2013-10-06. DOI: 10.1016/0921-8009(89)90021-9 [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ Livestock's Long Shadow – Environmental Issues and Options, Download PDF version, fao.org, 2006
- ↑ U.S. could feed 800 million people with grain that livestock eat. News.cornell.edu (1997-08-07). Retrieved on 2012-05-11
- ↑ Hickman, Leo «Do critics of UN meat report have a beef with transparency?». The Guardian, 24-03-2010 [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The other oil spill». The Economist, 24-06-2010.
- ↑ Kay, J. (2002). "On Complexity Theory, Exergy and Industrial Ecology: Some Implications for Construction Ecology", pp. 72–107 in: Kibert C., Sendzimir J., Guy, B. (eds.) Construction Ecology: Nature as the Basis for Green Buildings, London: Spon Press, ISBN 0203166140
- ↑ Baksh, B. and Fiksel J. «The Quest for Sustainability: Challenges for Process Systems Engineering». AIChE Journal, 49, 6, 2003, pàg. 1350. Arxivat de l'original el 2011-07-20. DOI: 10.1002/aic.690490602 [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ Environmental impacts of coal power: air pollution. Union of Concerned Scientists
Bibliografia[modifica]
- Commoner, B. (1971). The Closing Circle: Nature, Man, and Technology. Random House, ISBN 039442350X.
- Goudie, Andrew. The human impact on the natural environment: past, present, and future. Wiley-Blackwell, 2006. ISBN 9781405127042.
- Huesemann, M.H., and J.A. Huesemann (2011). Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment, New Society Publishers, ISBN 0865717044.
- The Garden of Our Neglect: How Humans Shape the Evolution of Other Species July 5, 2012 Scientific American