Guàrdia d'Assalt
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | entitat desapareguda policia  | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Cos de Seguretat (1932) | ||||
| Creació | 30 gener 1932 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 27 desembre 1936 | ||||
| Reemplaçat per | Cos de Seguretat Interior (1936) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.[1] Es va crear el 9 de febrer de 1932 i el seu primer cap va ser el tinent coronel Agustín Muñoz Grandes.[2][3] La Guàrdia d'Assalt estava organitzada militarment. Els efectius es distribuïen per les principals ciutats en unitats equivalents a una companyia (devers 150 guàrdies) manades per un capità. L'armament bàsic d'aquest cos consistia en carrabines Màuser model 1893 i pistoles Astra M900.[4] La seva funció principal era el manteniment de l'ordre públic i actuava normalment en cas d'aldarulls. A diferència dels altres cossos policials de l'època, no tenia com a funció principal perseguir la delinqüència.
Història
[modifica]Durant el bienni d'esquerres (1931-1933) es van produir una sèrie de reformes i conflictes. El govern republicà estava convençut que l'exèrcit era una de les institucions espanyoles que necessitava una profunda transformació, de manera que es convertís en un exèrcit professional i democràtic. Amb aquest objectiu al cap Manuel Azaña va decidir de crear l'escala de complement i la Guàrdia d'Assalt, perquè esdevingués una força d'ordre públic fidel a la República.[2] Durant la Guerra Civil espanyola majoritàriament es va mantenir fidel al govern, que el 27 de desembre de 1936 la va fusionar amb la Guàrdia Civil.[5] En acabar la guerra, el cos resultant de la fusió va ser dissolt pel govern del general Franco, i amb els membres dels antics cossos policials fidels al nou règim es varen fundar els ens següents:[6][7]
- Cuerpo General de Policia, amb els antics membres del Cuerpo de Investigación y Vigilancia
- Policia Armada, amb el personal procedent de la Guardia de Seguridad i la Guàrdia d'Assalt.
- Guàrdia Civil, en la qual s'unificaren els cossos de la Guàrdia Civil i de Carrabiners.
Referències
[modifica]- ↑ «guàrdia d'assalt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Miguel Maura (1962); Así cayó Alfonso XIII. pp. 274-275.
- ↑ Silvestre Barquero Baños. «Guardia de asalto. (14 Grupo)». Arxivat de l'original el 1 de septiembre de 2010. [Consulta: 27 octubre 2010].
- ↑ Riart Jou, Francesc; Hernàndez Cardona, F. Xavier. Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2014, p. 391. ISBN 9788423207886.
- ↑ Thomas, 1976, p. 597.
- ↑ Ley de 15 de marzo de 1940 reorganizando el benemérito Cuerpo de Guardia Civil.
- ↑ Farrás, Salvador. Fuerzas de orden público y transición política (y II). La Policía Armada. Diario 16. 25/10/1977.]
Bibliografia
[modifica]- Barquero Baños, Silvestre (2010); Policía Gubernativa. Uniformidad-Emblemas-Distintivos. 1905-1975, Autor-Editor ISBN 978-84-613-6753-5.
- Beevor, Antony (2006); La guerra civil española, París, ISBN 2-7021-3719-9.
- Oliver Olmo, Pedro; Gargallo Vaamonde, Luis. «Tortura gubernativa y Estado liberal». A: Pedro Oliver Olmo. La tortura en la España contemporánea. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2020, p. 23-84.
- Orwell, George. Homenatge a Catalunya, 1938.
- Tamames, Ramón (1973); La República. La era de Franco (1931-1970), Alianza, Madrid.
- Thomas, Hugh. Historia de la guerra civil española, 1976.
