Ferrer d'Abella
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Barcelona | ||||||||||||
Mort | 21 desembre 1344 l'Arboç | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic | ||||||||||||
Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||||||||||||
Consagració | Bertrand de La Tour |
Ferrer d'Abella (?, ? — l'Arboç, Baix Penedès, 1344) va ser un eclesiàstic, de l'orde dominicà. Va ser nomenat bisbe de Neopàtria, tot i que mai hi va anar, posteriorment bisbe de Mazzara (Sicília) i de Barcelona (1335), on va traslladar les relíquies de Santa Eulalia a la cripta de la catedral, Convocà un sínode (1339) les constitucions del qual publicà el mateix any.. Impulsà les obres de la Catedral de Barcelona on va consagrar-ne l'altar major (1337). Organitzà la casa de l'Almoina. Va morir al Penedès on feia una visita pastoral amb motiu de la presència de nuclis begards.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ «Ferrer d'Abella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ BADA, Joan i SAMPER, Genís. Catalònia religiosa. Barcelona: Claret, 1991, p. 391.
Bibliografia[modifica]
- Setton, Kenneth M. Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975.