Eduard Ripoll i Perelló
Nom original | (es) Eduardo Ripoll Perelló | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 23 maig 1923 Tarragona | ||||
Mort | 28 març 2006 (82 anys) Barcelona | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Barcelona | ||||
Director de tesi | Lluís Pericot i Garcia | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | Arqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | ||||
Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància | ||||
Membre de | |||||
Família | |||||
Fills | Sergio Ripoll López |
Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. A finals dels anys 50, junt amb Maria Petrus, María Luisa Serra Belabre i Guillem Rosselló Bordoy, va formar part de l'equip d'investigació liderat per Pericot.[1] Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[2][3]
Biografia professional[modifica]
Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[2][4] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.
Obres[modifica]
Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[5][6]
- Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
- El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
- La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
- Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
- Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
- Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
- Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
- Els grecs a Catalunya (1983)
- El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
- El arte de los cazadores paleolíticos (2002)
Referències[modifica]
- ↑ «Prehistoria y arqueologia de las islas Baleares. VI Symposium de Prehistoria Peninsular - PE_24_VI_Symposium-re.pdf» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385.
Enllaços externs[modifica]
- Necrològica a anuaris.cat[Enllaç no actiu]
- Necrològica a El País
- (anglès) Obituari amb fotografia Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Martín Almagro Basch | Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya 1981-1986 | Succeït per: José Alfonso Moure Romanillo |
Precedit per: Antoni Griera i Gaja | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIV 1978-2006 | Succeït per: Pilar Vélez Vicente |