Andrew Marton

Infotaula de personaAndrew Marton
Biografia
Naixement(hu) Marton Endre Modifica el valor a Wikidata
26 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1992 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, muntador, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJarmila Marton Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0554249 Allocine: 16684 Rottentomatoes: celebrity/andrew_marton Allmovie: p101536 TMDB.org: 57142
Find a Grave: 92681405 Modifica el valor a Wikidata

Andrew Marton (Budapest, 26 de gener de 1904 - Santa Monica, 7 de gener de 1992) va ser un director de cinema hongarès-estatunidenc. Durant la seva carrera, va dirigir 39 pel·lícules i programes de televisió, i els 16 va treballar com a director de segona unitat, inclosa la carrera de carros a Ben Hur (1959).

Biografia[modifica]

Marton va néixer a Budapest, Hongria. Després de graduar-se l'escola secundària el 1922, Alfréd Deésy el va portar a Viena per treballar a Sascha-Film, principalment com a ajudant de muntatge. Al cap d'uns mesos, va cridar l'atenció del director Ernst Lubitsch, que el va convèncer de provar Hollywood. Marton va tornar a Europa el 1927, i va treballar com a editor principal de la companyia Tobis a Berlín, i més tard com a ajudant de direcció a Viena. Va dirigir el seu primer llargmetratge "Two O'Clock in the Morning", l'any 1929 a la Gran Bretanya. Es va unir a una expedició alemanya al Tibet el 1934, on va filmar Der Dämon des Himalaya. Marton va citar que era jueu com a motiu pel qual la pel·lícula no es podia estrenar amb el seu nom com a director, citant una conversa que va mantenir amb el ministre de Propaganda nazi Joseph Goebbels.[1]

Després de tornar a Hongria, va dirigir la seva única pel·lícula hongaresa el 1935 a Budapest. Entre 1936 i 1939, va treballar amb Alexander Korda a Londres. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar als Estats Units. Durant les dècades de 1940 i 1950, va treballar principalment per a MGM Studios. El 1954, va fundar la seva pròpia productora amb Ivan Tors, Louis Meyer i László Benedek. Ray va treballar com a director de llargmetratges i com a director de segona unitat en moltes pel·lícules èpiques de gran pressupost. A 55 dies a Pequín, Marton va passar de la direcció de la segona unitat a actuar com un dels directors addicionals no acreditats de la pel·lícula, ideant la seqüència d'obertura de la pel·lícula.[2]

Marton va estar actiu fins a mitjan dècada de 1970. El 7 de gener de 1992 va morir d'una pneumònia a Santa Monica, Califòrnia.[3]

Llegat[modifica]

Les obres d'Andrew Marton se centren en l'exotisme, la natura i l'espectacle. A més dels llargmetratges, també va ser notable a la televisió, creant diverses pel·lícules de natura i supervisant episodis de sèries com Flipper i Daktari. Recordat per moments cinematogràfics com la carrera de carros de Ben Hur, o les escenes de batalla d’ Adéu a les armes, va treballar com a director de segona unitat per a directors de Hollywood com William Wyler, Fred Zinnemann, Joseph Mankiewicz i Mike Nichols. El director John Landis es va referir a Marton com el seu mentor.[4]

Filmografia selecta[modifica]

Director[modifica]

Director de segona unitat[modifica]

Editor[modifica]

Referències[modifica]

  1. Marton, Andrew; D'Antonio, Joanne. Andrew Marton: Interviewed by Joanne D'Antonio, p. 79. Directors Guild of America, 1991. ISBN 0-8108-2472-8. Accessed March 5, 2012. "Marton: I was a Jew, and I could not direct this picture. It could not come out with my name on it. I Had negotiations with Mr. Goebbels in his office where he said, 'I understand that the leading man, the cameraman and your wife who plays the leading lady all say they will not finish the picture unless you direct it."
  2. Richards, Jeffrey China and the Chinese in Popular Film: From Fu Manchu to Charlie Chan I.B.Tauris, 9 Nov 2016
  3. The New York Times «ANDREW MARTON, FILM DIRECTOR». Sun Sentinel, 11-01-1992.
  4. KPCS: John Landis #121 – via YouTube. 

Enllaços externs[modifica]