El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs . Queden 77 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans Resta del món 1066 - Anglaterraː Edgard Ætheling és proclamat rei d'Anglaterra pel Witenagemot després de la mort d'Harold II a la batalla de Hastings ; mai no és coronat i concedeix el poder a Guillem el Conqueridor dos mesos després.[1] 1522 - Valladolid : l'emperador Carles V tramet una reial cèdula amb la que confereix a Hernán Cortés el títol de gobernador i capitá general de Nova Espanya (actual Mèxic ). 1582 - Roma : el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià ; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre . 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys . 1783 - París ː El globus aerostàtic dels germans Montgolfier fa la primera ascensió humana, pilotada per Jean-François Pilâtre de Rozier .[2] 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena , lloc on va ser desterrat fins a la seva mort. 1880 - Alemanya : Inauguració de la catedral de Colònia després de més de 600 anys de construcció. 1894 - França : és arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament , d'alta traïció en favor d'Alemanya . 1905 - Nova York : es comença a publicar Little Nemo in Slumberland , un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay , considerat el primer gran clàssic de la història del còmic , en el New York Herald . 1940 - Estats Units : estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin .[3] 1941 - Estats Units : es publica Pep Comics núm. 22 de MLJ Comics (actualment Archie Comics ) amb la primera aparició d'Archie Andrews , Betty Cooper i Jughead Jones .[4] 1963 - Tunísia : Les darreres tropes franceses són evacuades del port de Bizerta . És la fi de 80 anys de protectorat.Bobby Seale , un dels fundadors dels Panteres Negres. 1964 - Unió Soviètica : La troika formada per Leonid Bréjnev , Kossiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS .[5] 1966 - Oakland , Califòrnia : Fundació dels Panteres Negres .[6] 1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn .[7] 1986 - Jerusalem : Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.[8] 1989 - Sud-àfrica : Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island .[9] 1990 - Suècia : Mikhaïl Gorbatxov és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica .[10] 1995 - Iraq : Saddam Hussein és reelegit President en un referèndum amb el 99.99% dels vots.[11] [12] 1997 - Estats Units : Llancen la sonda Cassini-Huygens cap al planeta Saturn .[13] 2003 - Desert de Gobi (la Xina ): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina , en xinès ).[14] 2005 - Iraq : Se celebra el referèndum per rectificar la Constitució iraquiana, enmig d'atemptats terroristes.[15] 2013 - Visayas , Filipines ː Un terratrèmol de 7,2 graus, amb epicentre enfront de la costa sud de l'illa de Bohol , causa 155 morts.[16] Emili Vilanova i March. Països Catalans 1823 , Torredembarra , Tarragonès : Joan Mañé i Flaquer , periodista i escriptor català (m. 1901 ).[17] 1840 , Barcelona , Barcelonès : Emili Vilanova i March , escriptor català.[18] (m. 1905 ) 1873 , Castellar del Vallès : Josep Germà i Homet , industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell (m. 1936 ).[19] 1883 , Sóller : Maria Mayol i Colom , escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (m. 1959 ).[20] 1903 , Sabadell : Joan Miralles i Orrit , manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936 (m. 1977 ).[21] 1922 , Vilanova i la Geltrú : Alfons Figueras i Fontanals , dibuixant de còmics (m. 2009 ).[22] 1950 , Barcelona : Jordi Moraleda i Perxachs , músic sardanista (m. 2020 ).[23] 1963 , Barcelona : Francisco Casavella , escriptor (m. 2008 ).[24] Resta del món Akbar el Gran. 166 aC : Ptolemeu Eupàtor , fill de Ptolemeu VI (m. 152 aC ). 70 aC , Brindes , actual Bríndisi : Virgili , poeta romà. 1396 , Rodés , Regne de França : Joan IV , comte d'Armanyac 1527 , Coïmbra , Portugal : Maria de Portugal i d'Habsburg , infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries (m. 1545 ).[26] 1542 , Umarkot , Imperi Mogol : Akbar el Gran , emperador mogol. 1607 , Le Havre : Madeleine de Scudéry , escriptora i literata francesa.[27] 1608 , Faenza , Emília-Romanya : Evangelista Torricelli , físic i matemàtic italià (m. 1647 ).[28] 1693 , Sacre Imperi Romanogermànic : Franz Caspar Schnitger , orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger . 1816 , Ploemeur , prop de Lorient , Bretanya : Henri Dupuy de Lôme , enginyer naval francès (m. 1885 ).[29] 1829 , Goshen , Estats Units : Asaph Hall , astrònom, descobridor de les llunes de Mart (m. 1907 ).[30] 1831 , Boroughbridge, Anglaterra ː Isabella Bird , exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX .[31] 1836 , Nantes , França : James Tissot , pintor, gravador i grafista (m. 1902 ).[32] Friedrich W. Nietzsche en una imatge de la dècada de 1870. 1856 , Tula , França : Robert Nivelle , militar (m. 1924 ).[34] 1858 , Boston , Estats Units : John Lawrence Sullivan , boxador (m. 1918 ).[35] 1869 , Madrid , Espanya : Francisco Largo Caballero , polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola , 1936 -1937 ). 1874 . Almeria , Espanya : Olallo Morales Wilskman . pianista i compositor. 1878 , Barcilona de Provença , França : Paul Reynaud , polític francès i president del Consell des ministres el 1940 (m. 1966 ).[36] 1879 , Palmyra , Missouri , Estats Units : Jane Darwell , actriu de teatre i cinema. 1880 , Edimburg : Marie Stopes , eugenecista escocesa , pionera en el control de la natalitat .[37] 1881 , Guildford , Regne Unit : Pelham Grenville Wodehouse , escriptor de novel·la humorística. 1885 , Düsseldorf , Alemanya : Ulrich Leman , pintor alemany (m. 1988 ).[38] 1900 , Sant Francisco , Estats Units : Mervyn LeRoy , director de cinema nord-americà (m. 1987 ).[39] 1901 , Madrid , Espanya : Enrique Jardiel Poncela , dramaturg espanyol. 1902 , Saragossa ː Amparo Poch y Gascón , metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (m. 1968 ).[40] 1908 , Iona Station (Canadà ): John Kenneth Galbraith , economista nord-americà d'origen canadenc (m. 2006 ).[41] 1915 , Ruzinoy , Polònia : Isaac Shamir , Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012 ).[42] 1917 , 1920 , Nova York , EUA : Mario Puzo , novel·lista i guionista nord-americà. 1921 , Bucarest : Angelica Rozeanu , jugadora romanesa de tennis de taula , de les millors jugadores de la història (m. 2006 ).[44] 1922 , 1923 , Santiago de las Vegas , Cuba : Italo Calvino , escriptor italià (m. 1985). 1926 , Poitiers , França : Michel Foucault , filòsof francès (m. 1984 ).[47] 1927 , Cartagena ː Teresa Arroniz i Bosch , escriptora i periodista espanyola (m. 1890 ).[48] 1930 , Kikaikelaki , Camerun : Christian Wiyghan Tumi , cardenal i arquebisbe de Douala (m. 2021). Peter Charles Doherty el 2017. 1940 , Brisbane , Queensland (Austràlia ): Peter Charles Doherty , immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996 . 1944 , Bangor , Irlanda del Nord : David Trimble , polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998 (m. 2022).[51] 1955 , Nova York , Estats Units : Tanya Roberts , actriu (m. 2021 ). 1956 , Gibraltar : Peter Caruana , primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.[52] 1957 , Rourkela , Orissa , Índia : Mira Nair , cineasta.[53] 1959 , Londres , Regne Unit : Sarah Ferguson , duquessa de York i ex-esposa del príncep Andreu . 1963 , Kaélé , Camerun : Marthe Wandou , advocada i activista camerunesa.[54] 1968 , Baiona , França : Didier Deschamps , futbolista i entrenador de futbol.[55] 1969 , Leningrad , Unió Soviètica : Dimitri Jdànov , ciclista. 1969 , Sheffield , Regne Unit : Dominic West , actor, protagonista de The Wire . 1977 , Rouen , França : David Trézéguet , futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França. 1983 , São Paulo , Brasil : Bruno Senna , pilot de Fórmula 1 . 1988 , Gelsenkirchen , Alemanya : Mesut Özil , futbolista.[56] Peronella d'Aragó. Països Catalans 1173 , Barcelona , Comtat de Barcelona : Peronella d'Aragó , reina titular d'Aragó . 1897 , La Jonquera , província de Girona : Carles Bosch de la Trinxeria , escriptor català de la Renaixença [57] 1924 , Sabadell , Vallès Occidental : Eduard Brossa i Trullàs , cartògraf català . 1940 , Castell de Montjuïc , Barcelona : Lluís Companys i Jover , 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat. 1960 , Barcelona ː Leonor Ferrer Girabau , primera dona delineant d'Espanya (n. 1874 ).[58] 1977 , Ventimiglia , Itàlia ː Quitèria Hermínia Gómez Serra , cantant d'òpera valenciana .[59] Resta del món 898 : Lambert de Spoleto : emperador carolingi , 894 - 898) i rei d'Itàlia , 892 – 898) [60] 961 , Còrdova , Califat de Còrdova : Abd-ar-Rahman III , primer califa de Còrdova 1167 , Besiers , Vescomtat de Besiers : Ramon I Trencavell , vescomte de Carcassona. 1389 , Roma , Estats Pontificis : Urbà VI , 202è papa[62] 1536 , Llíria , Regne de València : Germana de Foix , segona esposa de Ferran el Catòlic i reina consort d'Aragó [26] 1564 , illa de Zacint , República de Venècia : Andreas Vesal , metge brabançó i fundador de l'anatomia moderna [63] 1582 , Alba de Tormes , Regne de Castella : Santa Teresa de Jesús , religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre ). 1722 , Geòrgia : Jordi VI Abaixidze , rei de Geòrgia . 1841 , Madrid , Espanya : Diego de León , militar. Margaretha Geertruida Zelle, Mata Hari, el 1897. 1857 , Chvaly : Alois Jelen , compositor , arxivista i patriota txec . 1883 , Neuilly-sur-Seine : Madame Cavé , pintora i professora de dibuix francesa (n. 1806 ).[64] 1891 , Londres , Regne Unit : Gilbert Arthur à Beckett , escriptor. 1917 , Vincennes , França : Mata Hari , ballarina i espia d'origen neerlandès.[65] 1933 , Victoria , Colúmbia Britànica , Canadà : Inazo Nitobe , escriptor i polític japonès. 1934 , París , França : Raymond Poincaré , polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa [66] 1936 , París : Laure de Chevigné , salonnière i socialité parisenca del s. XIX (n. 1859 ).[67] 1945 , Fresnes , França: Pierre Laval , polític [68] 1946 , Nuremberg , Alemanya : Hermann Göring , militar i polític nazi alemany [69] 1950 , París ː Misia Sert , pianista i musa de diversos artistes a començament del segle xx [70] 1964 - 1969 , Harardhere , Somàlia : Abdirashid Ali Shermarke , president de Somàlia de 1967 a 1969. 1983 , Santa Monica , Califòrnia : Pat O'Brien , actor. 1987 , Ouagadougou , Burkina Faso : Thomas Sankara , militar i polític burkinès , líder de Burkina Faso des del 1983 fins al seu assassinat (n. 1949 ).[72] 2000 , Lexington , Massachusetts , EUA : Konrad Bloch , químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 2003 , París , França : Moktar Ould Daddah , president de Mauritània de 1960 a 1978. 2007 , París, França: Édouard Levé , escriptor i fotògraf francès. 2018 , Seattle , Washington , EUA : Paul Allen , empresari estatunidenc , cofundador de Microsoft .[73] 2020 , Luleà , Suècia : Sonja Edström , esquiadora de fons sueca [74] Festes i commemoracions [ modifica ] ↑ Ashley , Michael. British Monarchs: The Complete Genealogy, Gazetteer, and Biographical Encyclopedia of the Kings & Queens of Britain (en anglès). Robinson, 1998, p. 497. ISBN 9781854875044 . ↑ Charles Gillispie (1983). The Montgolfier Brothers, and the Invention of Aviation. Princeton University Press. pp. 45, 46, 178, 179, 183-185. ↑ «The Great Dictator (1940) - Release Info » (en anglès). IMDb. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Pep Comics #22 » (en anglès). Grand Comics Database . [Consulta: 21 octubre 2023]. ↑ Service, Robert (2009). History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century . Penguin Books Ltd, 377. ISBN 978-0674034938 ↑ «Panteres Negres, 50 anys d'una revolució inacabada ». [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «4446 Carolyn (1985 TT) » (en anglès). JPL Small-Body Database. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Incident Summary for GTDID: 198610150005 » (en anglès). Global Terrorism Database. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Five ANC leaders are released from prison » (en anglès). South African History Online. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ Moreno , Ricardo; Bonet , Pilar «Mijaíl Gorbachov, premio Nobel de la Paz 1990 » (en castellà). El País [Madrid], 15-10-1990. ISSN : 1134-6582 . ↑ Reuters «No Surprise in Iraqi Vote (Published 1995) » (en anglès). The New York Times , 17-10-1995. ISSN : 0362-4331 . ↑ ch , Beat Müller, beat (at-sign) sudd (dot). «Irak, 15. Oktober 1995 : Saddam Hussein als Präsident -- [en alemany ]» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ Corum , Jonathan «Mapping Saturn's Moons (Published 2015) » (en anglès). The New York Times , 18-12-2015. ISSN : 0362-4331 . ↑ «President Hu hails successful launch of Shenzhou V » (en anglès). People's Daily. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Iraq voters back new constitution » (en anglès). BBC News , 25-10-2005. ↑ «Le bilan du séisme aux Philippines dépasse les 100 morts » (en francès). Le Monde, 15-10-2013. [Consulta: 21 abril 2021]. ↑ «Llibres parroquials de Torredembarra-Baptismes (1806-1836) pàg.211 imatge 433 ». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 15-10-1823. [Consulta: 29 març 2019]. ↑ «Biografia ». [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Josep Germà, plaça de ». Ajuntament de Sabadell - nomenclàtor. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «María Mayol Colom » (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 desembre 2020]. ↑ «Alcalde Miralles, plaça de l' ». Ajuntament de Sabadell - nomenclàtor. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ Avui.cat . «Mor el guionista i dibuixant Alfons Figueras als 86 anys - 06 juliol 2009 ». [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Obres compostes per moraleda-i-perxachs-jordi :: PortalSardanista ». [Consulta: 16 octubre 2020]. [Enllaç no actiu ] ↑ Marcos , Javier Rodríguez «Reportaje | Francisco Casavella, la fiesta interminable » (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2016. ISSN : 1134-6582 . ↑ 26,0 26,1 Queralt , María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 46,77. ISBN 9788441434400 . ↑ «Madeleine de Scudéry | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 abril 2020]. ↑ «Torricèlli, Evangelista nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Stanislas Henri Laurent Dupuy de Lôme » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Asaph Hall | American astronomer » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ Ferrer Valero , Sandra. «Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904) ». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - James Tissot » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Friedrich Nietzsche | Biography, Books, & Facts » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Robert Nivelle » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «John L. Sullivan | American boxer » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Reynaud » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Historic Figures: Marie Stopes (1880 - 1958) » (en anglès britànic). BBC - History. [Consulta: 6 setembre 2023]. ↑ «Ulrich Leman (1885-1988) » (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 20 abril 2020]. ↑ «Mervyn LeRoy | American director » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021]. ↑ «John Kenneth Galbraith | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Yitzḥak Shamir | prime minister of Israel » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Marion Donovan » (en anglès). National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 18 agost 2022]. ↑ Sobovitz, Jacov. «Angelica Adelstein-Rozeanu ». Jewish Women's Archive . Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: desembre 2020]. ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 abril 2020]. ↑ Rodríguez Fuentes , Carmen. «Aurora Bautista Zúmel ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 juliol 2022]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Michel Foucault » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ Ayala Aracil , María de los Ángeles «El testamento de D. Juan I, novela histórica de una escritora olvidada: Teresa Arróniz y Bosch ». Anales de Literatura Española. Universidad de Alicante, 23 , 2011, pàg. 363-379. ISSN : 0212-5889 . ↑ «chinese-shortstories.com ». [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Fela Anikulapo Kuti » (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «David Trimble » (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Peter R. Caruana » (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Mira Nair » (en alemany). filmportal.de. [Consulta: 16 octubre 2020]. ↑ «Cameroonian girls’ and women’s rights defender Marthe Wandou receives 2021 Right Livelihood Award » (en anglès). Right Livelihood . [Consulta: 26 febrer 2023]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didier Deschamps » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Mesut Özil - Player profile 20/21 » (en anglès). Transfermarkt. [Consulta: 16 octubre 2020]. [Enllaç no actiu ] ↑ «Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), pequeña historia de un personaje polifacético ». Club d'escacs de Sant Andreu, dimecres, 15 gener 2014. [Consulta: 3 maig 2020]. ↑ «Registre de defuncions. Any 1960. Registre núm.680. Jutjat núm.1. (pdf pàg.39) ». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-10-1960. ↑ «Hermínia Gómez, diva almassorina internacional ». Onada Edicions. [Consulta: 19 agost 2022]. ↑ «Lamberto II come duca di Spoleto in "Dizionario di Storia" » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «URBANO VI, papa in "Dizionario Biografico" » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Vesàlio, Andrea nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Madame Cavé (1810-1883). Serie De entre las Muertas ». Galeria Espacio Mínimo. [Consulta: 19 agost 2023]. ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 7 juny 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Raymond Poincaré » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ Weber , Caroline. Proust's duchess: how three celebrated women captured the imagination of fin-de-siècle Paris . New York: Alfred A. Knopf, 2018. ISBN 978-0-307-96178-5 . ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Laval » (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ «Hermann Goring | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ Ferrer Valero , Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950) ». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020]. ↑ «Cole Porter | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 abril 2020]. ↑ «Thomas Sankara, una llavor plantada fa 31 anys ». Directa . [Consulta: 29 agost 2019]. ↑ «Paul Allen | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Olympedia – Sonja Edström-Ruthström ». [Consulta: 5 febrer 2022].