Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento
 Sepulcre al convent de San José d'Àvila d'Esteban Jordán  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mort | 19 abril 1586 Valladolid | ||||||||||||||
| Bisbe d'Àvila | |||||||||||||||
| 1560 – 1577 | |||||||||||||||
| Bisbe de Palència | |||||||||||||||
| 1577 – 1586 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Altres noms | Álvaro de Mendoza | ||||||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento (?-Valladolid, 19 d'abril de 1586) o simplement Álvaro de Mendoza, va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila (1560-1577) i de Palència (1577-1586) que va ser protector de la reforma del Carmel duta a terme per santa Teresa de Jesús que va conduir a la creació de la branca dels carmelites descalços.
Biografia[modifica]
Fill de Juan Hurtado de Mendoza, senyor de Morón, i de María Sarmiento, comtessa de Rivadavia.[1]
Va ser Capellà Major de la Capella dels Reyes Nuevos de Toledo. Després va ser nomenat bisbe d'Àvila, i va prendre possessió d'aquesta dignitat el 4 de desembre de 1560.[2] En l'exercici del seu càrrec, el 1565 va autoritzar al bisbe in partibus amb títol de Troia, Rodrigo Vázquez, el seu auxiliar o coadjutor, a dur a terme la benedicció de les campanes de la catedral. Pocs anys després va instituir el primer col·legi de sacerdots que hi va haver a la diòcesi a instàncies del pare Juan Dávila, quan encara no estaven establerts a Espanya els seminaris que va decretar el concili de Trento, i els va donar l'edifici del monestir que va ser de les monges benedictines del títol de Sant Millà, que van ser unificades amb les de Santa Anna, i que el 1569 era una casa destinada a l'ensenyament dels nens de la doctrina per part de Juan Núñez Dávila. Va fomentar també a la seva germana María, el zel d'adornar el sepulcre de Sant Segon, amb el renovat entusiasme pel seu culte per la troballa de les relíquies.[3] També va assistir al Concili Compostel·là que es va celebrar a Salamanca el 1572.[2]
D'altra banda, el seu mandat episcopal va unit a la reforma carmelitana, donant la protecció i la llibertat amb què va afavorir la reforma del Carmel, orde del qual es mostrava amant.[4] Reticent en un primer moment, una vegada va ser convençut per diverses personalitat eclesiàstiques, es va convertir en admirador de la reforma i devot amic de la reformadora, Teresa de Jesús. Amb ell també la després santa va fundar el primer convent dels carmelitans descalços, gràcies als favors i donacions del bisbe Mendoza, i que reestarà sota la seva autoritat directa; no serà fins a 1577, quan va ser nomenat bisbe de Palència, quan la reformadora va poder transferir la jurisdicció a l'Orde del Carmel. A la seu de Palència des de 1577, va assistir al Concili Toledà que es va celebrar el 1583. Va morir a Valladolid el 19 d'abril de 1586 i va rebre sepultura al convent de San José d'Àvila.[2][5][4]
Referències[modifica]
- ↑ «Álvaro de Mendoza» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 González Dávila, 1647, p. 184.
- ↑ Carramolino, 1873, p. 200.
- ↑ 4,0 4,1 Carramolino, 1873, p. 201.
- ↑ Pérez, 2007, p. 158.
Bibliografia[modifica]
- Carramolino, Juan Martín. Historia de Ávila, su provincia y obsipado (en castellà). Tom III. Madrid: Librería Española, 1873.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro Horna y Villanueva, 1647.
- Pérez, Joseph. Teresa de Ávila y la España de su tiempo (en castellà). Madrid et al.: Ediciones Algaba, 2007.